La ment és una eina que ens permet accedir al coneixement del món que ens envolta (realitat). I no només ens permet conèixer-lo, sino que a més ens permet interpretar-lo i emetre judicis de valor per les experiències prèvies ja viscudes (projeccions)
Com funciona la ment?
Per a parlar del funcionament de la ment necessitem incloure altres elements que també estan implicats en l’acte e conèixer: l’atenció i els sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte).
Els sentits capten la informació de l’exterior, el món que ens envolta, I la ment processa aquesta informació utilitzant quatre funcions bàsiques:
- memòria: és el magatzem de la informació i les experiències viscudes. La informació está codificada de manera que cada forma o objecte té assignat un nom, formant el que es coneix com a relacions d’equivalència (una cosa és igual a una altra). D’aquesta manera podem associar la paraula “poma” a l’objecte amb forma de poma. Aquesta memòria va associada no tan sols a les nostres experiències prèvies, si no també a les experiències prèvies dels nostres avantpassats i les experiències prèvies de la societat en la que vivim.
- moviment mental: és el moviment que es genera quan percebem un objecte i la ment intenta reconèixer-lo associant-lo a una experiència prèvia. És el moviment que es genera quan volem assignar un nom a un objecte o succés. Aquí s’engloben els pensaments, les emocions i les passions. Un del més grans exponents del moviment mental és el dubte. .
- comprensió: És el moment en el que es deté el moviment mental i apareix la certesa. Aquesta certesa no significa que sigui correcte, simplement hem arribat a una conclusió o decisió.
- identificació: És la part de la ment que s’identifica amb l’acció, que s’apropia del fet de realitzar accions. És la part que comunament anomenem ego. Està associada a la nostra història prèvia, amb la qual ens identifiquem, i està també associada a la consecució d’objectius, projectant-nos cap el futur.
Ara ja sabem què es la ment, i com funciona bàsicament. Anem a veure què són les emocions.
Per a arribar a comprendre el seu significat, és interessant conèixer d’on procedeix el mot “emoció”. Té origen en la paraula llatina “emotio“, que deriva del verb emovere, l’arrel del qual és el verb movere (moure, traslladar, impressionar) a la que s’hi afegeix el prefix e-/ex- (de, des de) i ve a significar retirar, desallotjar d’un lloc, fer moure.
I això mateix és el que provoquen les emocions. El moviment mental del que formen part, trasllada l’atenció al món interior, on habiten els records del passat i les projeccions cap el futur. L’atenció és portada del món exterior on ocorren les coses, cap a un món interior on, més sovint del que voldríem, ens perdem i enredem en el moviment mental, aïllats del món exterior.
Algunes de les emocions són la por, l’alegria, la tristesa, la ira i el fàstic. No t’ha passat estar alegre per algun motiu i perdre’t en la il·lusió de l’alegria? Els sentits es desconnecten i perds el contacte amb el món exterior fins el punt que algú passa pel teu costat i quan et saluda, te n’adones que t’havies “despistat”.
Mentre l’atenció continuï atrapada en les emocions, no deixarem espai en la nostra ment per a altres moviments mentals necessaris per a la presa de decisions en el dia a dia.
Arribats a aquest punt hem de ser conscientees de la importància d’aprendre a reconèixer i gestionar les emocions, perquè l’atenció pugui fluir en el moment present on vivim
Aprèn a veure què hi ha al teu món interior i surt al món exterior
cristinapujol.com 